Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner

Pobles i urbanitzacions

Aiguamúrcia

Aiguamúrcia és un petit poble situat al marge del riu Gaià. Ja estava poblat en època romana, tal i com ho reflecteixen restes trobades a les rodalies. El nucli actual es forma al voltant d’uns edificis de l’Edat Mitjana situats al costat del riu.

 

Era un dels pobles que es forma dins les terres propietat del monestir de Santes Creus i els seus habitants pertanyien a la parròquia del monestir. Per això, la seva església és de recent construcció.

 

En destaca el seu celler cooperatiu d’estil modernista, dissenyat per l’arquitecte Cèsar Martinell i que és considerada una de les Catedrals del Vi de Catalunya.

 

 

Les Destres

Les Destres és un dels pobles més petits del municipi d’Aiguamúrcia. Pertanyia a l’antic terme de L’Albà i la seva parròquia era una sufragània (església amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu) de la parròquia de L’Albà. El poble està situat al peu de la carretera local TV-2443, a dos quilòmetres d’Aiguamúrcia.

 

S’hi troben les restes d’una torre de defensa medieval, la Torre de Les Destres i l’església romànica de Sant Pere de Les Destres.

 

 

Masbarrat

Masbarrat és un dels pobles més petits del municipi d’Aiguamúrcia. Antigament pertanyia a l’antic terme de l’Albà. Està situat al peu de la carretera TV-2443, a uns cinc quilòmetres d’Aiguamúrcia, passat Les Destres i a un quilòmetre de L’Albà.

 

 

L'Albà

L'Albà (també conegut com l'Albà Nou, l'Albà de Baix, Cal Canonjo o Cal Canonge) és un dels pobles més petits del municipi. Es troba a un sis quilòmetres d’Aiguamúrcia al final de la carretera local TV-2443. És la capital d’un dels termes antics que es van agrupar per a formar a finals del segle XIX el municipi d’Aiguamúrcia

 

Prop del poble hi ha el nucli antic, anomenat l’Albà Vell o l’Albà de Dalt, situat dalt d’un turó a 797 metres d’altitud on es conserven les ruïnes del seu Castell del segle X i les restes de la capella romànica de Santa Maria de l’Albà. Des d’aquest indret es dominen unes vistes espectaculars del Camp de Tarragona.

 

 

Les Ordes

Les Ordes o Les Ordres és el nucli més petit del municipi d’Aiguamúrcia. És al nord-oest del terme i s’hi accedeix des d’una petita carretera que s’agafa prop del Pont d’Armentera. És una petita agrupació d’antigues masies molt properes les unes a les altres.

 

 

Les Pobles

Les Pobles és un poble situat al centre de la part occidental del terme, a la carretera comarcal que l'uneix amb Santes Creus i Pontons, vora el torrent de Bruell, afluent del riu Gaià. Està format al voltant d’antics masos que pertanyien a les terres del monestir de Santes Creus. A banda del nucli de Les Pobles hi ha dos petis nuclis més: els Hostalets de Dalt i els Hostalets de baix.

 

Cal destacar l'església dedicada a Santa Maria de principis de segle XX, i també el seu valor paisatgístic. Des d’alguns indrets hi ha una de les millors vistes del Camp de Tarragona. Les terres que l’envolten estan conreades majoritàriament amb vinyes de gran qualitat, i podem trobar-hi diversos cellers i activitats relacionades amb l’enoturisme.

 

Direcció a Pontons trobem l’ermita romànica de Santa Agnès.

 

 

Santes Creus

Petit poble format al voltant del recinte del monestir de Santes Creus, una de les joies de l’art cistercenc del segle XII a Catalunya, al llarg del carrer que hi dóna accés i tot al llarg de la riba esquerra del riu Gaià. El poble es va crear l’any 1843 dins de les antigues dependències del monestir, sent l’únic poble que ha sorgit de dins d’un monestir després de l’exclaustració. Actualment acull l’Ajuntament d’Aiguamúrcia.

 

Per accedir-hi des de la carretera de Tarragona al Pont d'Armentera, hem de creuar el riu Gaià; ho fem per un pont de pedra construït el 1549 per l'abat Valls ( del qual se'n conserva la data i les armes en el mur esquerre). A l'entrada trobem la creu de terme, d'estil gòtic (s. XIV) i amb una base bellament esculpida.

 

Al carrer principal hi ha el celler cooperatiu, de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell, actualment fóra d'ús i que es considera una de les catedrals del vi de Catalunya. Seguint aquest carrer, en el desviament des d’on surt la carretera que va a Aiguamúrcia, hi ha la coneguda albereda de Santes Creus, lloc idoni per la serva massa arbòria d’unes 12 hectàries, única com a bosc de ribera de tot Catalunya, declarada Espai d’Interès Natural per la Generalitat.

 

Si seguim el carrer principal arribarem al recinte monumental, al qual s'accedeix per una portalada que ens permet entrar a la plaça de Santa Llúcia, on hi ha la petita església de Santa Llúcia, que era la que utilitzaven els homes i dones que conreaven les terres i treballaven prop del monestir. La plaça conduïa a un dels dos molins del monestir el Molí de Dalt i era l’únic lloc del recinte monacal al que tenien accés els foranis.

 

Per la magnífica portalada de l’Assumpta amb la seva imponent Torratxa s’accedeix a la Plaça de Sant Bernat, plaça de semiclausura, on hi ha la font monumental més antiga de Catalunya i edificis que havien tingut diferents utilitat al llarg dels 700 anys del monestir. Destacar a mà dreta l’actual Ajuntament i que havia estat prèviament Palau de l’Abat des de mitjans del segle XVIII. Al seu pati interior hi trobem dos xiprers que han estat declarats arbres monumentals de Catalunya i a la planta baixa un petit claustre dels segle.

 

Passada la plaça de Sant Bernat hi ha la Plaça de l’Església, amb la façana de l’església del monestir al fons i a ma dreta accedim a la Plaça de Jaume el Just, amb la Porta Reial i l’accés a les dependències medievals del monestir (visita de pagament).

 

Als seus voltants ens hi trobem el bosc de Sant Sebastià, amb vestigis dels corrals que utilitzaven els monjos i unes vistes espectaculars sobre el monestir i l’ermita medieval de Sant Pere del Gaià (ermita de construcció anterior al monestir i que havia ocupat una comunitat d’eremites, que va acabar fonent-se amb els monjos cistercens), en una finca particular vora la Carretera que condueix al Pont d’Armentera. Seguint la carretera i arribant fins a Querol podrem trobar els camins per arribar al castell de Ramonet que també pertany al nostre terme municipal.

 

 

El Pla de Manlleu

El Pla de Manlleu està  situat a l'extrem oriental del terme municipal, a la riba dreta de la riera de Marmellar, afluent del riu Foix, i al nord-est de la Serra de Montmell. És una zona amb un alt valor paisatgístic. El poble és de formació relativament recent, però està envoltat de nombroses masies, la majoria de les quals conserven restes d'antigues edificacions de l'Edat Mitjana. A destacar entre aquestes la Torre dels Galls Carnuts i la Torres de la Guinovarda. Totes aquestes edificacions havien estat relacionades amb el poble de Selma, ara deshabitat.

 

Les terres que l’envolten estan majoritàriament conreades amb vinyes i l’altitud de la zona dóna nom a una iniciativa cooperativista d’elaboració de vins, el +500, que fa referència en el seu nom a que les terres on es conreen les vinyes es troben a més de 500 metres d’altitud. A la zona hi ha diversos cellers i allotjaments rurals i s’hi pot gaudir de nombroses activitats relacionades amb el món enoturístic.

 

Prop del seu nucli podem trobar la petita ermita romànica dedicada a sant Miquel (segle XII). També proper al poble trobem el nucli ara abandonat de Selma, poble que es ve despoblar totalment a principis del segle XX, quan s’inicià un despoblament de llocs on la llunyania a les noves carreteres feia difícil viure. Selma era un poble situat a 743 m. d'altitud,  sota el puig de les Forques. Està presidit per les ruïnes del Castell de Selma i de l'església parroquial de Sant Cristòfol.

 

La història de Selma està íntimament relacionada amb l’ordre del Temple i l’ordre dels Hopitalers. Vers la meitat del segle XII el seu castell i terme passaren a mans del primer, i quan aquest fou suprimit pel Papa, any 1312, com la major part dels béns del Temple catalano-aragonès, l'any 1317, fou cedit a l'orde de l'Hospital; i així romangué fins a la fi dels senyorius.

 

Avui en dia és una forta atracció turística, i el campanar de l’antic poble situat entre muntanyes és una de les siluetes més singulars de Catalunya. Com ja hem dit tota aquesta zona estaba poblada de masies relacionades amb el món dels Templers. En destacarem algunes edificacions més: la Masó de Selma, que havia estat la seu de la comanda, la Casa Forta de la Campanera i la Torre de la Quadra de Puigloret. Prop del Pla de Manlleu hi ha els nuclis de Cal Sendra i Cal Figueres.

 

 

Urbanització Els Manantials

La urbanització Els Manantials es troba a l’antiga Plana del Molí dels Monjos, entre els dos molins del monestir el Molí de Dalt i el Molí de Baix. Es va començar a construir a finals dels anys 60 del segle XX i es va poblar principalment per gent de Santes Creus. Està al costat de la carretera local TV-2006, que comunica la urbanització amb Santes Creus i Aiguamúrcia. El seu nom es deu a que l’aigua que l’abasteix és aigua de manantial. Està recepcionada per l’Ajuntament. Hi trobem la piscina municipal i la pista poliesportiva municipal.

 

A banda de per la carretera que va d’Aiguamúrcia a Santes Creus vorejant l’albereda, s’uneix amb Santes Creus pel Camí dels Hortets o camí dels Queixalots, on hi ha vestigis del mur que envoltava els horts del monestir.

 

 

Urbanització Mas d'en Parés

Mas d’en Parés és una urbanització propera a Les Pobles, poble amb el qual es comunica per un vial que passa davant de l’Escola Les Moreres, desenvolupada en les terres del Mas homònim del qual encara es conserven restes, És una urbanització que es va començar a finals dels anys 60 i començaments dels 70. És molt gran i té unes 800 parcel·les edificables,  de les quals n’hi han de construïdes més o menys un terç. És una urbanització amb gran projecció de futur. Es divideix en dues fases: la fase I i la fase II. La fase I es troba més consolidada i amb més serveis que la fase II.

 

En aquests moments no està recepcionada per l’Ajuntament, si bé s’han elaborat el projectes d’Urbanització i Reparcel•lació que estan aprovats i es troben pendents d’inscripció al registre. La Junta de la Urbanització i l’Ajuntament treballen conjuntament amb el sistema de cooperació, i les quotes de manteniment es recapten a través de Base per un conveni amb l’Ajuntament. És el nucli amb més població del municipi.