Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner

Dades generals

 

DADES GENERALS DEL MUNICIPI D’AIGUAMÚRCIA

 

Aiguamúrcia és el municipi més extens de la comarca de l’Alt Camp, amb 72,95 km2, i està situat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona. Limita al nord amb Querol i Pontons, a l’est amb La Juncosa del Montmell, al sud amb Vila-rodona i a l’oest amb el Pont d’Armentera i el Pla de Santa Maria.

 

Pel terme hi passa el riu Gaià, amb els seus torrents i la riera de Marmellar, afluent del riu Foix. Hi ha extenses zones de cultiu , principalment de vinya, i zones boscoses tant de muntanya com de ribera. El municipi té una extensa xarxa de camins públics que passa dels 200 quilòmetres.


Al municipi hi ha cinc monuments declarats Béns Culturals d’Interès Nacional: El Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, els castells romànics de L’Albà, Selma i Ramonet i la creu de terme gòtica de Santes Creus. A banda d’aquest cinc, tenim altres restes de gran valor històric, destacant el poble abandonat de Selma.


Hi ha diversos pobles i nuclis de població: Aiguamúrcia, Les Destres, Masbarrat , L’Albà, la Urbanització Els Manantials, Les Ordes, Les Pobles, la Urbanització Mas d’en Parés i El Pla de Manlleu. El petit poble d’Aiguamúrcia dóna nom al municipi, però l’Ajuntament es troba situat a Santes Creus.


Es diu que el nom d'Aiguamúrcia prové del llatí aqua murcida ("aigua marcida, morta"), que ens indicaria que les aigües del riu Gaià, en arribar al poble, quedaven estancades i perdien la verdor del fons, com si es marcissin. També es dóna com a probable origen la forma Aquae Murtra, que faria referència al fet que el riu estava consagrat a la deessa Murtra (un altre dels noms de la deessa Venus).


L’economia de la zona es basa en el gran valor de les terres de cultiu de la vinya -i que a més ha donat lloc a l’establiment de diverses bodegues i a una gran diversificació d’activitats enoturístiques- i en el turisme que atrau el monestir de Santes Creus, un dels monuments més importants de Catalunya, i totes les rutes i activitats que l’acompanyen.

 

 

 

L’ESCUT/EMBLEMA DEL MUNICIPI


Segons la Generalitat de Catalunya l’escut que venim utilitzant no és vàlid i han proposat altres dissenys en les ocasions en les que s’ha demanat parer, però se segueix utilitzant com a escut un emblema que conté referències als termes originaris de l’actual monestir: el castell de L’Albà, el castell de Selma i el monestir de Santes Creus, amb els seus pobles d’Aiuguamúrcia i Les Pobles.

 

La primera “A” és de Albà, després ve una “y” (que abans del català normativitzat s’utilitzava indistintament amb la “i”), després “MVR” d’Aiguamúrcia, una altra “y”, després “POP” de Les Pobles –pobles pertanyents al terme de l’Albà i als dominis del monestir-, un guió que separa les terres de l’altra domini del castell feudal, i, finalment, la “S” de Selma, l’altra terme antic amb el seu castell. Al cap de munt hi trobem un estel de cinc puntes, en referència a aquests cinc pobles,  i al mig la creu del monestir de Santes Creus, amb el nom d’aquest monestir (va esdevenir la seu de l’Ajuntament quan es va formar el municipi actual).

 

Segons ens diuen des del Departament de Genealogia de la Generalitat  es tracta del disseny d’un segell i no pas d’un escut, però no trobeu que qui el va dissenyar va fer un gran esforç  de disseny per representar a tots els nuclis i la seva unió i que val la pena seguir considerant-lo el nostre escut?

 

 

GENTILICIS UTILITZATS


Aiguamurcienc/Aiguamurciencs-Aiguamurcienca/Aiguamurcienques

 

Plademanlleuenc/Plademanlleuencs-Plademanlleuenca/Plademanlleuenques

 

Pobletenc/Pobletencs-Pobletenca/Pobletenques

 

Santescreuí/Santescreuïns-Santecreuïna/Santescreuïnes